Santoral
No coneixem l'any exacte del seu naixement, però sembla ser que va tenir lloc entre el 1080 i el 1082 a Madrid, i que fou batejat a la parròquia de Sant Andreu. Va contreure matrimoni a Torrelaguna amb una jove d'Úceda. La història la coneix amb el nom de Santa Maria de la Cabeza, no perquè aquest fos el seu cognom, sinó perquè, després de la seva mort, el seu cap va ser traslladat a una ermita de Nostra Senyora, situada no gaire lluny de Torrelaguna.
Va treballar com a jornaler agricultor. Va morir molt ancià, amb més de 90 anys. La tradició popular va conservar la memòria del seu esperit d'oració i de generositat envers els necessitats. Sant Isidre és la personificació de les virtuts populars. La seva vida, senzilla i metòdica, podria escriure's en molt poques ratlles, si no fos per tants miracles que se li atribueixen. És patró del camp espanyol.
Cap al 1163 el seu sepulcre va ser examinat per delegats de la Seu Apostòlica, i van donar fe, segons testimoni de la mateixa butlla, de la seva incorrupció. A instàncies del rei Felip III va ser beatificat pel papa Pau V. Tres anys més tard, l'any 1622, Gregori XV el va canonitzar. El seu cos es conserva incorrupte a la catedral de Madrid.
Va néixer a Bordeus l'any 1556, filla del noble Ricardo de Lestonnac, conseller del rei, i de Juana Eyquen de Montaigne, fervent calvinista. Era neboda del filòsof Miguel de Montaigne.
Es casa amb el baró de Landiràs i de la Mothe, el qual moria el 1597, després de 24 anys de matrimoni i cinc fills. Sis anys més tard, quan l'hereu també ha mort i les dues filles grans, Marta i Magdalena, s'han consagrat a Jesús en les Anunciates de Burdeus, deixa a la petita Joana al càrrec de Francesc i de la seva esposa, ja pares de família, i ingressa a les fuldeses de Tolosa, amb l'anhel de consagrar-se completament al Senyor. Però la seva salut delicada fa que la mare superiora li digui que és preferible que torni al castell de Landiràs.
La nit que retorna a casa, una visió celestial li fa veure l'abisme de l'infern. Les joves cauen dins d'ell i estenen els braços implorant el seu auxili. Sobre el quadre espantós es dibuixa, magnífica i grandiosa, la imatge de Maria. És el principi del que serà la futura Companyia de Maria, en benefici de la joventut femenina.
Segueix una vida de caritat i apostolat al seu palau de Burdeus, hores en les quals va plasmant les noves regles, calcades de les de Sant Ignasi: L'11 de maig de 1608 prenen l'hàbit les cinc primeres religioses de la Companyia de la Verge.
Joana moria el 2 de febrer de 1640, després d'una ràpida malaltia enmig de la veneració i l'amor de tantes filles disperses per les quaranta cases de l'Institut.
El 15 de maig de 1949 la santedat de Pius XII l'eleva a la glòria dels altars. Santa Joana de Lestonnac beneeix avui les cent quinze cases de l'Orde de la Companyia de Maria que, escampades per tot el món, anhelen viure intensament l'ideal de la seva santa mare fundadora: "O treballar o morir per a major glòria de Déu".