Santoral
La Mare de Déu es va fer present a la Cova d'Iria el 1917 davant de tres nens, els germans Francisco i Jacinta Marto i la seva cosina Llúcia dos Santos, que tenien, 9, 6 i 10 anys respectivament. Fàtima era llavors una zona rural escassa en recursos i bastant aïllada, amb una població majoritàriament analfabeta però de gran qualitat humana i espiritual.
Els missatges de Fàtima han estat àmpliament difosos gairebé des que els nens els van anar rebent, excepte una part que anomenaven "secret". El missatge de Fàtima, ple de misteri i profecia, uneix l'evangeli i la història, l'ofensa i el perdó, i és "una gran crida universal a la santedat per a l'Església del nostre temps, per a la pau del món i la salvació de tots en Crist", com afirma el P.Castellano en la presentació del llibre Llamadas del mensaje de Fátima, publicat l'any 2002, amb les últimes revelacions, les anomenades del "secret", i publicat per la germana Lucía.
El primer Papa que va peregrinar a Fàtima va ser Pau VI, el 13 de maig de 1967. Joan Pau II, després de l'atemptat que va patir el 13 de maig de 1981, va llegir el missatge custodiat a l'Arxiu Vaticà i va compondre una oració al Cor Immaculat de Maria. L'any següent, el 13 de maig de 1982 anava a Fàtima, i considerava una gràcia especial de la Verge no haver mort en l'atemptat. Va decidir fer públic la tercera i darrera part del "secret" durant el Jubileu del 13 de maig del 2000.
Va néixer a Valladolid, el 1390. Als tretze anys va ingressar al convent de franciscans, el qual no era llavors precisament un model d'observança. Pedro Villacreces, convençut com Pedro Regalado de la necessitat d'una restauració, el fa el seu ajudant i el pren a l'Aguilera, on el bisbe d'Osma l'havia autoritzat a fundar un petit convent, que esdevindria un focus de restauració de la vida religiosa franciscana en la seva puresa més autèntica. Amb altres religiosos que se li van unir, i sobretot amb els joves a qui ell havia format des del primer moment -entre ells Pedro Regalado-, Villacreces va aconseguir fer del convent un lloc que reproduís l'austeritat de Sant Francesc d'Assís.
El 1415 retornen tots dos a la província de Valladolid per fundar una altra casa al Abrojo, terme de Laguna de Duero. Va fer el Regalado mestre de novicis, tot i que tenia uns vint-i-cinc anys, i només tres de sacerdoci. Mort el pare Villacreces el 1422, i després d'algun breu interregne, els religiosos d'ambdues cases, La Aguilera i El Abrojo, l'elegiren prelat o vicari.
Quant a la seva formació científica, Sant Pere Regalado es va distingir com a mestre d'esperits i predicador eloqüent, encara que, més que per l'aparell doctrinal, per la força de la santedat viscuda. No eren cases d'estudi; el seu fundador, Villacreces, va voler homes penitents, no estudiants.
A l'últim període de la seva vida, de 1445 al 1456, el Regalado viu submergit plenament en la contemplació divina. Sense abandonar mai les seves rigoroses pràctiques ascètiques gaudeix d'extraordinaris dons místics. La seva pietat té tres vessants principals: l'Eucaristia, la devoció a la Mare de Déu i el record de la passió del Senyor.
Va morir l'any 1456. Va ser canonitzat el 1746 per Benet XIV, i aquell mateix any va ser declarat patró de Valladolid i de la seva diòcesi.