Santoral
L'Església vol que la festa de Sant Josep Obrer serveixi, com diu la sisena lliçó de l'ofici, per despertar i augmentar en els obrers la fe en l'Evangeli i l'admiració i l'amor per Jesucrist; que serveixi per despertar en els que governen l'atenció cap a aquells que sofreixen, i el desig de posar en pràctica les coses que poden conduir a un recte ordre en la societat humana.
Però la festa no és només una predicació de la dignitat del treball i un record que aquest treball ha estat compartit pel fill de Déu i per sant Josep. És també un sotrac en la consciència dels qui governen. A ells se'ls recorda quines són les seves obligacions en relació amb els pobres i amb els humils. No es tracta d'una cosa purament retòrica.
Desgraciadament, es fa necessària també una tercera actuació d'aquesta festa, no només sobre els treballadors i els dirigents, sinó sobre la mateixa societat. L'Evangeli de la festa ens recorda el menyspreu amb què la gent contemporània de Jesucrist comentava, en sentir la seva predicació, que es tractava del fill d'un fuster. Després de més de vint segles de cristianisme encara queda molt d'aquell sentiment, i estem lluny d'apreciar en la nostra vida corrent i normal la sublim dignitat de l'home, encara que sigui de condició humil i hagi de treballar amb les seves mans. No ens costaria gaire trobar criteris idèntics construïts d'esquena al veritable cristianisme, en la nostra societat d'avui. Perquè els llocs de direcció es donin als qui se'ls mereixin, i no per raó de naixement o influència; perquè les nostres classes socials siguin permeables, i sigui, per tant, fàcil el pas d'unes a les altres; perquè se superin prejudicis racials o socials; perquè a tot arreu, en les associacions catòliques, en els col·legis, en el treball, en l'amistat..., tots ens sentim veritablement germans.
Aquest és el triple fruit que l'Església es proposa d'obtenir amb la institució de la festa de Sant Josep Obrer.