Santoral
Antonio Ghisleri, elegit Papa el 1566 amb el nom de Pius V, va néixer a Bosco Marengo, província d'Alessandria (Itàlia) el 1504, on va fer de pastor els primers anys de la seva vida. Als 14 anys va entrar a l'Orde dels dominics. El 1521 professava amb el nom de fra Miquel d'Alexandria. Una vegada ordenat sacerdot, va passar totes les etapes d'una carrera excepcional: professor, prior del convent, superior provincial, inquisidor a Como i a Bèrgam, bisbe de Sutri i Nepi, cardenal, gran inquisidor, bisbe de Mondoví, i Papa.
El regnat de Pius V es va centrar o es va obrir en quatre dimensions principals: primera, la posada en marxa dels decrets tridentins, és a dir la reforma de l'Església; segona, la lluita contra els heretges; tercera, la croada contra els turcs, i quarta, el foment de les ciències eclesiàstiques.
Pius V va ser sobre tot un gran reformador. Entre les reformes que va promoure, seguint el concili de Trento, recordem l'obligació de residència per als bisbes, la clausura dels religiosos, el celibat i la santedat de vida dels sacerdots, les visites pastorals dels bisbes, l'impuls a les missions, la correcció dels llibres litúrgics, la censura de les publicacions. La rígida disciplina que el sant Pontífex va imposar a l'Església va ser també norma constant de la seva vida. Vivia l'ideal ascètic del frare mendicant.
Se'l recorda com "el Papa de la victòria de Lepanto", perquè amb la seva autoritat i prestigi personal va aconseguir signar una aliança entre diferents estats europeus (1571) per detenir l'amenaça dels turcs. El 7 d'octubre l'armada cristiana va obtenir en les aigües de Lepanto una definitiva victòria contra la flota turca.
Sever de forma extrema amb els qui comprometien la unitat de l'Església, no va dubtar d'excomunicar i decretar la destitució de la reina d'Anglaterra, Isabel I.
Pius V va morir l'1 de maig de 1572, als 68 anys d'edat. La vigília del seu trànsit va ordenar que el vestissin amb l'hàbit del seu Orde per morir com un simple dominic.
El 22 de maig de 1712, Climent XI el va canonitzar. Fins a Sant Pius X era Sant Pius V l'últim papa elevat als altars. L'humil pastor de Bosco va assenyalar una etapa nova en la història de l'Església. Els papes que el van succeir seguirien les seves empremtes. Vençuda la frivolitat del Renaixement, l'Església va guanyar prestigi, encarrilada per l'esperit de Trento, que Sant Pius V va encarnar en la seva vida i el va irradiar al conjunt de la comunitat cristiana.