Santoral
Va néixer l’any 1197 a Wyche. Aviat van morir els seus pares, i ell es va dedicar a la pagesia. Treballant va aconseguir rescatar una petita hisenda propietat dels seus avantpassats, que havien perdut per culpa d’un tutor negligent. Després d’això se’n va anar a Oxford per començar una nova vida, però no va canviar de manera de ser. Va aconseguir el títol acadèmic de Master in Art, i d’allí va passar a Bolonya, on va aconseguir el doctorat en dret canònic. Va ser ordenat prevere l’any 1243, i al cap d’un any va ser nomenat bisbe de Chichester, nomenament que no va agradar al rei Enric III, perquè en volia un altre. Així doncs, no va poder prendre possessió de la seva seu fins un any després, amb la negativa del rei a reconèixer-lo. El papa Innocenci IV el va ratificar i consagrar personalment el 5 de març de 1245. Enric III, però, va fer tancar totes les portes de la ciutat i ningú no el va voler rebre per temor a la venjança del rei. Va caminar per la seva diòcesi, fins que un prevere el va acollir. Durant dos anys va treballar com a bisbe missioner, visitant les cases humils dels pescadors i viatjant sempre a peu i sense cap pertinença. Els tres principals errors religiosos del segle XIII van ser sobre la propietat, sobre l’autoritat i sobre el matrimoni. La labor de contenció de Ricard va ser decisiva no sols a la seva diòcesi, sinó també a tot el país. L’apostolat de Ricard va ser una contínua defensa del dret enfront l’abús, i de la doctrina de l’evangeli enfront el nepotisme que hi havia. Juntament amb aquesta energia de caràcter, els seus vuit anys d’episcopat van ser una prova de la seva caritat amb els humils i del seu esperit d’austeritat amb ell mateix. Aquesta senzillesa de costums i la seva caritat i amabilitat van ser les causes principals per les quals el seu poble se’l va estimar sincerament. Va morir als cinquanta-cinc anys, en una casa per a sacerdots pobres, envoltat dels seus deixebles. Al cap de nou anys de la seva mort va ser canonitzat.