Caterina Benincasa de Puccio va néixer el 1347 a Siena. Als 17 anys és admesa a les germanes de la Penitència de Sant Domènec anomenades mantellate pel mantell negre que portaven sobre l'hàbit blanc cenyit per una corretja. Sense abandonar l'ambient familiar, vivien amb unes regles pròpies sota la direcció d'una superiora i d'un director, religiós dominic, i desenvolupaven una extraordinària activitat espiritual i benèfica.
El maig de 1374 el Capítol general de l'Ordre de Predicadors que va examinar i va aprovar l'esperit de Caterina Benincasa, li va assenyalar com a confessor i director espiritual Ramon de Càpua. Per ell, elegit a la mort de la santa mestre general de l'Orde, coneixem, amb detall, la vida, les virtuts, les gràcies místiques i les activitats de la que fou la seva filla i mestra.
El 1376 va anar a Avinyó. Aquella terciària de vint-i-nou anys va fer decidir Gregori XI a abandonar Avinyó i tornar a Roma el 13 de setembre d'aquell mateix any. L'any següent una missió de pau la portava al castell de Roca de Tentennano, a la Vall D'orcia.
De retorn a Siena aboca la seva lluminosa experiència del coneixement de Déu i d'ella mateixa en un llibre, el Diàleg de la Divina Providència. L'octubre de 1378 havia acabat el dictat del llibre. També ens han arribat gairebé 400 cartes, ressò dels seus objectius: la reforma i la croada per a la reconquesta dels Llocs Sants.
El Papa la reclama a Roma després del Cisma d'Occident, i allà fa una ardent campanya a favor del papa Urbà VI. Moria a Roma el 29 d'abril de l'any 1380. Va ser canonitzada per Pius II l'any 1461.