Santoral
La muntanya de Montserrat, a Catalunya, famosa entre les muntanyes per la seva rara configuració, ha estat des de temps remots un dels llocs escollits per la Mare de Déu per manifestar la seva maternal presència entre els homes. Sota l'advocació plurisecular de Santa Maria de Montserrat, la Mare de Déu i Mare de l'Església ha dispensat les seves benediccions sobre els devots de tot el món que a Ella han recorregut a través dels segles. Lleó XIII, ratificant una realitat afirmada per la història de nombroses generacions, va proclamar la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de les diòcesis catalanes, el 1881, assenyalant així mateix una especial solemnitat litúrgica per honrar-la i donar-li gràcies per tots els seus beneficis sota aquesta la seva peculiar advocació.
La devoció és molt antiga: consta, almenys, que el segle IX hi havia a la muntanya una ermita dedicada a Santa Maria, però serà un gran prelat d'aquest monestir, l'abat Oliva, qui segle i mig després, establint una petita comunitat monàstica al costat de l'ermita, donarà a la devoció l'impuls que l'haurà de portar a la gran expansió futura.
El culte a Santa Maria a Montserrat queda concretat ben aviat en una imatge. La mateixa que venerem avui. Presidida per aquesta imatge, la devoció a Santa Maria de Montserrat es va estendre ràpidament per les terres de Catalunya i va assolir aviat altres punts de la Península i es va divulgar pel centre d'Europa. El descobriment d'Amèrica l'estenen i consoliden al món llavors conegut. L'advocació mariana de la muntanya segueix també els grans camins d'Europa i arriba, per exemple, fins a presidir la capella palatina de la cort vienesa de l'emperador.
És interminable la successió de personalitats devotes de Santa Maria de Montserrat. Els sants la visiten al seu santuari: Sant Joan de Mata, Sant Pedro Nolasco, Sant Ramon de Penyafort, Sant Vicent Ferrer, Sant Lluís Gonzaga, Sant Francesc de Borja, Sant Josep de Calassanç, Sant Benet Labre, el Beat Diego de Cadis, Sant Antoni Maria Claret, i sobretot Sant Ignasi de Loiola, convertit en capità de l'esperit als peus de la Verge negra. Al llarg de més de mil anys d'història, en el desplegament d'un conjunt tan singular com el que forma la muntanya amb l'ermita inicial, amb el santuari i amb el monestir, la Mare de Déu, en la seva advocació de Montserrat, ha rebut el culte de les generacions i ha dispensat les seves gràcies, sensibles o potser ocultes, als qui l'han invocat amb fervor.