El calendari litúrgic de l'Església de Tarragona assenyala pel dia 24 d'abril la memòria de sant Pere Ermengol, memòria que el martirologi romà posa el dia 27 i no com a sant sinó com a beat. Pere Ermengol va ser un d'aquells sants que van arribar a ser-ho després de portar una vida dissoluta, semblant al fill pròdig de la paràbola de Jesús.
Neix a la Guàrdia dels Prats (Conca de Barberà) el 1238, de família noble. Després d'un episodi violent de joventut esdevé fugitiu i bandoler. Fet presoner i indultat, es fa frare mercedari i com a tal va a diversos indrets del sud de la península i del nord d'Àfrica a rescatar presoners cristians. A Granada el 1262 en salvat 202, a Alger, el 1264. bateja el rei... El 1266, a Bugia, troba 18 joves captius i s'ofereix com a garantia a quedar-se al seu lloc mentre no arribi el rescat. Passades unes setmanes el pengen, però quan arriba el seu company encara el troba viu. Diu que uns àngels l'hi han sostingut els peus per evitar la seva mort.
El 1290 torna al seu poble natal. I si de la Guàrdia dels Prats va sortir un jove altiu i orgullós, a la Guàrdia dels Prats va tornar un home humil i pobre, que va donar exemple de vida i amor als altres. Allí moria, en olor de santedat, el 27 d'abril de 1304. El seu cos va restar exposat una setmana i va quedar incorrupte. Fou enterrat a l'ermita de Santa Maria dels Prats, però anys més tard el seu cos fou traslladat a una urna de ferro a l'església parroquial de la Guàrdia dels Prats. El 1646 es va cremar l'església, però el cos va restar incòlume.
El 1688 el papa Innocenci XI el va santificar com Sant Pere Ermengol. El 1701 l'arquebisbe de Tarragona, fra Josep Llinàs li va construir una capella dedicada, recentment restaurada. El seu culte continua viu.