Santoral
Sant Anselm va néixer a Aosta (Itàlia) el 1033 de noble família. Des de molt petit es va sentir inclinat cap a la vida contemplativa, però el seu pare no ho veia bé. Aviat va abandonar la casa paterna, va passar a França i després a Bec, a Normandia, a la famosa abadia en la qual ensenyava el mestre de teologia, el monjo Lanfranc.
Anselm es va dedicar de ple a l'estudi, seguint fidelment les empremtes del mestre, a qui va succeir com abat, encara molt jove. Es va convertir en un eminent professor, eloqüent predicador i gran reformador de la vida monàstica. Sobretot va arribar a ser un gran teòleg.
Les seves dues obres més conegudes són el Monologi, o manera de meditar sobre les raons de la fe, i el Proslogi, o la fe que busca la intel·ligència. Cal, deia, impregnar cada vegada més la nostra fe d'intel·ligència, a l'espera de la visió beatífica. Les seves obres filosòfiques, com les seves meditacions sobre la Redempció, provenen del viu impuls del cor i de la intel·ligència. En això, el pare de l'Escolàstica s'assemblava molt a Sant Agustí.
Va ser elevat a la dignitat d'arquebisbe primat d'Anglaterra amb seu a Canterbury, i allà l'humil monjo de Bec va haver de lluitar contra l'hostilitat de Guillem el Roig i Enric I. Els contrastos es van convertir en lluita oberta fins al punt que va sofrir dos desterraments.
Va anar a Roma no solament per demanar que es reconeguessin els seus drets, sinó també per demanar que es mitiguessin les sancions decretades contra els seus adversaris, allunyant així el perill d'un cisma. Aquesta mostra de virtut va desarmar els seus opositors. Va morir a Canterbury el 21 d'abril de 1109. El 1720 el Papa Climent XI el va declarar doctor de l'Església.