Lleó IX (1048-1054) és un dels papes més insignes. La seva glòria principal consisteix, a més de la santedat i virtuts personals que el distingiren des de la joventut, en haver tret a l'Església de l'estat de decadència general en el qual es trobava a mitjan segle XI i haver iniciat el moviment de reforma que va culminar poc després amb Gregori VII (1073-1085) i els papes que el van seguir.
Es deia Bru, de la família dels comtes d'Alsàcia, i estava emparentat amb els emperadors alemanys Conrad II i Enric III. Nascut el juny de 1002, va ser consagrat bisbe el 1026, i va assistir als concilis provincials de Tréveris de 1030 i 1037, on va promoure amb energia els estudis eclesiàstics i va ser el més decidit impulsor de la reforma eclesiàstica.
Després de resolt el cisma l'any 1046, Climent II (1046-1047) amb prou feines va tenir temps per iniciar l'obra reformadora i el seu successor, Damas II (1047-1048) va morir molt aviat. En aquestes circumstàncies es va presentar davant de l'emperador Enric III una ambaixada de Roma amb la súplica que fos elevat al soli pontifici l'arquebisbe Halinard, de Lió; però aquest va rebutjar la proposta. Llavors Enric III el Negre va reunir una Dieta a Worms el desembre de 1048, on es va proclamar papa Bru de Toul, el qual va prendre el nom de Lleó IX.
Particularment significativa va ser la campanya o peregrinació iniciada per Lleó IX el primer any, del seu pontificat, 1049, la qual va tenir com a coronament els dos grans concilis presidits per ell, el de Reims i el de Magúncia. .
L'activitat eclesiàstica de Lleó IX va ser beneficiosa i molt significativa per a l'església, en la qual s'observa durant el seu pontificat un principi de ressorgiment. I, si bé és cert que s'ha d'atribuir una part important del canvi iniciat a l'ardiaca Hildebrand i als altres col·laboradors del Papa, cal reconèixer que el mèrit principal recau sobre la seva figura.