Van morir a l'amfiteatre de Cartago l'any 203. Per les actes autèntiques del martiri sabem que Víbia Perpètua era de família noble i tenia una bona formació, estava casada i tenia una criatura de pit. Tenia 22 anys. Com a conseqüència de l'edicte de Septimi Sever contra els cristians, promulgat l'any 202, va ser presa l'any següent juntament amb altres cristians de Cartago, entre els quals hi havia també l'esclava Felícites (Felicitat), que havien estat detinguts i retinguts en una casa particular, on van rebre el baptisme. Durant el judici el pare de Perpètua, que era pagà, com tota la seva família, va intentar que la seva filla renegués de la fe en Crist, fins al punt que el van fer fora de la sala. Al final, el procurador els va condemnar a mort: serien el plat fort de l'aniversari de Geta, el fill de l'emperador. L'esclava Felícites, per la seva part, estava embarassada de vuit mesos, i tenia por de no poder acompanyar els seus companys al suplici, però finalment va tenir una nena a dins la presó. La vigília dels jocs, és a dir, del seu martiri, els van concedir un sopar, com era costum, i ells el van convertir en un sopar cristià. A l'hora del martiri, els homes van ser exposats a l'atac de les feres, i Perpètua i Felícites, embolicades en xarxes, a les envestides d'una vaca. Malgrat els atacs de les feres, no van morir del tot, i van haver de ser portats a la porta sanavivària per rebre el cop de gràcia.