Santoral
Oleguer va néixer a Barcelona vers l'any 1060, en una família noble. Els seus pares, fervorosos creients, volien una educació preferentment religiosa per al seu fill, i el van portar al Capítol de Canonges de la Catedral de Barcelona, on va destacar com a estudiós, es va ordenar prevere i va arribar a presidir el Capítol Catedral. Més endavant va entrar a la comunitat agustiniana de Sant Adrià del Besós i després va marxar al monestir de Sant Ruf, també agustinià, on va cridar l'atenció per l'exemplaritat de vida i va ser elegit abat. Per influència de Ramon Berenguer III, malgrat que ell no ho volia, va ser consagrat bisbe de Barcelona, diòcesi que va regir amb tant d'encert que era considerat com una de les figures més il·lustres de l'episcopat del moment. Tenia especial predilecció pels més desfavorits, en una acció caritativa barrejada amb el que era la seva veritable vocació: la predicació, per a la qual estava especialment dotat. Reconquistada Tarragona als àrabs, el comte Ramon Berenguer III va sol·licitar a Roma la reinstal·lació de la categoria de seu metropolitana a Tarragona, i per portar a terme aquesta reinstal·lació, Oleguer va ser nomenat arquebisbe d'aquella seu. El 21 de març de 1118 el papa Gelasi II en persona li va lliurar el pal·li per tornar a Catalunya com a arquebisbe, on va ser aclamat fervorosament. D'aquesta manera Catalunya deixava de dependre de Narbona. Com a metropolità va assistir al Sínode de Tolosa i va participar en el I Concili del Laterà. De retorn a Espanya es va comprometre en les campanyes de la reconquesta al costat de Ramon Berenguer, amb el títol de legat pontifici per a aquestes empreses. Li va tocar participar en diferents afers polítics i religiosos controvertits de l'època, i va morir el 6 de març de 1136 a Barcelona. El seu cos es conserva incorrupte a la Catedral de Barcelona. Va ser canonitzat el 25 de maig de 1675.