Santoral
Va néixer a Korczyna, a prop de Krosno, el 17 de gener de 1842, fill de pagesos modestos, honrats i molt pietosos. Va ser ordenat prevere el 17 de juliol de 1864, als 22 anys. Com que tenia bones qualitats per a l'estudi el van enviar a Roma a estudiar, i en pocs anys va aconseguir el doctorat i la llicenciatura en dret canònic. L'abril de 1868 va tornar a Polònia, on el van fer prefecte del seminari de Przemysl. Es va guanyar l'estima dels seminaristes per la seriositat de la seva vida, per la seva pietat sincera, pel seu amor a l'Església i per les seves idees clares i metòdiques. Aviat els seus superiors el van enviar com a professor a la Universitat de Jaghiellonica de Cracòvia. Allí es va allotjar en el convent dels franciscans i va acabar ingressant en el tercer orde pel seu amor a la pobresa, la devoció a sant Francesc i l'austeritat de vida. La seva càtedra universitària va ser d'història de l'Església, però des de 1879 va impartir classe de Bíblia i Nou Testament. Va desenvolupar el seu treball acadèmic amb una prudència proverbial i una gran claredat de criteris. Durant aquests anys, entre la joventut universitària es respiraven tensions polítiques entre «colaboracionistes» i «nacionalistes», però ell, lliurat a la vida acadèmica, va saber moure's amb admirable discerniment. L'any 1882 va ser escollit rector de la Universitat. Es va caracteritzar per l'ordre i la justícia, i per saber respectar les idees polítiques de cada persona, sense renunciar a les seves. Però la seva tasca no va agradar a molts catedràtics, perquè va reclamar augment de sou per als mestres malpagats en l'ensenyament primari, va fomentar una relació personal amb els estudiants i va pronunicar alguna conferència crítica per a enfortir la fe catòlica. Amb aquestes actituds democràtiques i pastorals era un rector «perillós», i el seu càrrec no va ser renovat. Per a ell va ser un alliberament, però per als estudiants, que l'admiraven, un nou motiu de decepció. Va posar molt interès en la reorganització de la Facultat de Teologia, i en va ser degà. L'any 1880 va ser nomenat canonge de la catedral de Cracòvia. Ni els treballs de la càtedra o del govern ni els seus deures canonicals van esgotar les seves possibilitats sacerdotals, i es va lliurar de ple a diverses obres de zel i misericòrdia. Va organitzar una societat d'acolliment i caritat. Va reunir joves i no tan joves per atendre els necessitats. Així va néixer la Fraternitat de Maria Reina de la Corona Polonesa. Per atendre algunes de les cases on acollia noies, va reclamar la presència de les religioses esclaves de Jesús, però com que les obres augmentaven i la superiora es va negar a ampliar les seves activitats a la regió de Cracòvia, es va decidir a formar una congregació pròpia per a la tasca educativa i l'assistència als necessitats, que va créixer molt en pocs anys. El 27 de febrer de 1899 va ser nomenat bisbe auxiliar per als llatins del titular de Przemysl, i quan va morir el titular d'aquella seu va quedar ell com a responsable de la diòcesi. El més impressionant d'aquest bisbe va ser la seva inquietud pels seus capellans, de manera especial pels joves. Va morir el 28 de març de 1924. Va ser beatificat el 2 de juny de 1991 i canonitzat el 18 de maig de 2003.