Santoral
Va néixer l'any 1417. Ja de petit cercava espontàniament la soledat i l'oració en tornar del treball del camp, i s'imposava dejunis molt durs quatre dies la setmana. Es va casar cap als trenta anys amb una jove de setze, i van tenir deu fills. Va haver d'intervenir en l'alliberament de Nüremberg, i a més en la guerra de Zurich i en la de Turgòvia contra Segismund, duc del Tirol. Però només hi va participar per ordre dels seus superiors. Als cincuanta anys, amb el consentiment de la seva dona i dels seus fills, es va retirar a la vida eremítica i es va establir en el gorja de Ranft, on es va lliurar a la meditació i a dures penitències. Des d'aquell moment només es veien quan ella anava amb el fill petit a la capella de Ranft o quan ell passava per davant de casa seva per anar a l'església parroquial de Sachseln els diumenges i dies de festa. La seva cel·la de Ranft tenia dues finestres petites: l'una donava a l'interior de la capella, i així podia veure oficiar el prevere; l'altra s'obria a la natura grandiosa del país d'Unterwald, així podia adorar Déu en les seves obres. Aquesta capella es va converrtir en el centre espiritual de Suïssa. Sembla cert que durant vint anys el seu únic aliment va ser l'Eucaristia, i aquest fet es revela com una esplendor exterior d'una santedat interna, misteriosa i secreta. La retirada del món no va ser per a Nicolau la fi, sinó l'inici d'una obra historicopolítica. Va ser jutge i conseller del seu cantó, diputat en la Dieta federal de 1462, i va rebutjar el càrrec de cap d'Estat. La seva influència en assumptes federals va ser ja evident en el tractat de pau perpètua amb Àustria l'any 1473, però la seva obra pacificadora important va començar a partir de 1478. Va aconseguir la reconciliació d'uns ànims totalment exacerbats i la desaparició del perill de guerra civil entre els cantons-ciutat i els cantons-campanya. Així doncs, va fer néixer de nou la unitat de Suïssa, fet que li va valer el títol de pare de la pàtria. Va ser el fundador de la Confederació i el primer confederat. La grandesa de Nicolau consisteix a haver afirmat obertament la primacia de la vida interior (ell que va tenir una vida pública tan fecunda), i a haver-se deixar posseir paulatinament pels valors eterns. Existeixen documentades les visions divines que va tenir durant la seva vida. Va morir el 21 de març de 1487.