Va néixer a l'actual Hongria vers l'any 510-520. Va anar a Palestina, on es va fer monjo i va aprendre grec. El monacat d'aquell temps era molt mòbil, i de Palestina va anar a Galícia i d'allí a Roma, fins arribar al regne sueu, on va acabar la seva peregrinació. Aquí va fer la seva gran obra: va convertir el rei i el poble arrià a l'ortodòxia catòlica. No se sap en què va consistir la seva acció en la conversió del rei i del poble sueus, però havia estat tan rotunda que en el I Concili de Braga, l'any 561, no va caldre llançar un nou anatema contra l'arrianisme. Malgrat que va haver de freqüentar la cort i barrejar-se amb les multituds populars i presidir un concili per a l'obra de conversió, en el fons era un monjo que havia portat de Palestina la nostàlgia de la soledat, del silenci i la quietud. Aviat va fundar el monestir de Dumio, a prop de Braga. Després en va fundar d'altres, dels quals no tenim gaires notícies. Més endavant va ser creat bisbe, però la seva jurisdicció es va limitar a la familia servorum del monestir i potser també a la cort. Per a regular la vida del clergat, va compilar, traduir i ordenar una col·lecció de cànons dels sínodes dels antics pares orientals, però també de concilis espanyols i africans. En algunes cartes seves exhortava a l'esmena de la vida, al fervor de la pregària, a l'esplendidesa en l'almoina i, sobretot, al culte de les virtuts i a la pietat. Però la principal sol·licitud la tenia pel poble humil dels camps que encara tenien supersticions paganes, cèltiques i germàniques. Va morir l'any 580.