Santoral
Va néixer a la perifèria de Sevilla, en una família modesta i molt cristiana, el 30 de gener de 1846. Sempre li van dir Angelita. A casa seva eren treballadors modestos, i mai no els va faltar res però tampoc no van permetre's cap cosa supèrflua. Aquest ambient senzill i auster, de constant treball i esforç, però també de pau i harmonia, va incidir de manera decisiva en l'Angelita, que va créixer animosa i confiada, i aviat va aprendre a donar gràcies a Déu pel que es té i a no queixar-se pel que falta. La sòlida formació religiosa rebuda a casa seva també li va ensenyar a acudir a Déu en les necessitats quotidianes i a descobrir la seva providència en tots els esdeveniments. No va poder anar gaire a l'escola, i als dotze anys ja va haver de posar-se a treballar en un taller de sabateria per ajudar a casa. Allí, gràcies a la mestressa que tenia, va entrar en contacte amb un extraordinari director espiritual. Convençuda que Déu li demanava que fos monja, va voler ingressar en el Carmel de Sevilla, però no la van admetre perquè van considerar que no tenia suficient salut per aguantar tanta austeritat. Va quedar força desconcertada, però com que tenia molta atracció pels pobres i malalts, el seu director espiritual li va aconsellar que ingressés en les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i així ho va fer. Però va emmalaltir i no li va provar cap dels destins que li van donar les seves superiores. Al cap de dos anys va haver de deixar les Filles de la Caritat i tornar al taller de sabateria. De mica en mica, en la seva visita als malalts va anar creixent en ella una preocupació: «Com podem ajudar els pobres sense ferir-los?», i anava naixent en ella la inspiració de fundar un institut al costat dels pobres, no exercint la caritat des de dalt, sinó ajudant els pobres des de dins, identificant-se plenament amb ells. L'Institut de les Germanes de la Creu va néixer el 2 d'agost de 1875, i es dedicava a assistir els malalts més abandonats. El seu estil era de dones senzilles, del poble, allunyades de tota grandiositat, plenes d'alegria i dolcesa. Va morir el 2 de març de 1932. El papa Joan Pau II la va beatificar el 5 de novembre de 1982 a Sevilla, i el 4 de maig de 2003 la va canonitzar a Madrid.