Sabem, per la genealogia dels evangelis de sant Mateu i de sant Lluc, que procedia del llinatge de David. Sembla que era oriund de Betlem però que vivia a Natzaret. No en sabem res fins que no s'incorpora a la història com a promès de Maria i pare «adoptiu» de Jesús, sempre al costat de la seva esposa Maria i del nen, sempre humil i callat. Era fuster de Natzaret. Se li assigna una triple funció: ser imatge del Pare, custodi de la Sagrada Família i artesà diligent en el seu taller. Pateix el dolor humil del pessebre, l'amargura de la profecia, els temors de la fugida, les tribulacions del Nen perdut
En la seva vida es van equilibrar l'acció i la contemplació. El contemplem en tensió de camí, en tensió de treball: Quan Cèsar August disposa l'empadronament, camina; quan Herodes cerca Jesús per matar-lo, camina; quan l'àngel li anuncia que torni, camina; quan el nen es queda en el temple, camina també. Sempre alerta a Betlem, a Egipte, a Natzaret, sempre complint la seva missió de pare adoptiu. Sembla que va morir abans que Jesús comencés la seva predicació, potser als seixanta anys. No se l'anomena més: ni a Canà, ni a Siquem, ni a Cafarnaüm; tampoc al calvari. La seva missió havia estat acompanyar, sustentar, defensar la Sagrada Família en els anys d'infantesa i formació, i a fe de Déu que ho va fer! No és el sant d'una època ni d'un segle. És el patriarca de tots els mil·lennis, d'avui i sempre. Passa ensenyant-nos el valor d'una vida tranquil·la. Ens invita a contemplar la bellesa dels éssers humils.