Va néixer a Eirichgau d'Alemanya vers l'any 970. Era fill dels comtes d'Eirichgau, i dos germans seus també van arribar a ser bisbes. Als set anys va ser confiat a l'escola catedralícia de Worms, pel prestigi del seu ensenyament i per la seguretat de la seva formació religiosa. Ja més gran va ingressar en el monestir de Gorze, però el bisbe de Worms el va cridar abans que emetés els vots i el va fer canonge de la seva catedral malgrat no haver estat encara ordenat prevere. Després va passar a la capella reial de la cort d'Otó III, on va ser ordenat l'any 995. Otó va ser després coronat emperador de Roma, i va nomenar Heribert canceller seu per a Itàlia. L'any 999 va ser aclamat arquebisbe de Colònia. L'emperador va continuar encomanant-li importants missions diplomàtiques fins que va morir. El successor d'Otó III, Enric II, no li va dispensar la mateixa confiança, perquè aquest s'havia oposat a la seva successió. Només li va demanar suport en casos puntuals, com ara la pacificació de Luxemburg. En realitat, entre ells només hi havia discrepàncies polítiques, i aviat es van reconciliar. Heribert, a part de la seva actuació en assumptes d'Estat va ser conegut pel seu lliurament als més necessitats i pobres de Colònia. Sempre va tenir l'esperit monàstic, i va fundar el monestir de Deutz, on va ser enterrat quan va morir, i en va propiciar d'altres, perquè eren centre d'estudi, pregària, recés i servei a la causa dels homes. Va morir el 16 de març de 1021. Sant Heribert és invocat per demanar la pluja, perquè s'explica que durant una gran sequera de la seva regió, va organitzar una processó penitencial i va exhortar el poble a pregar; al final plovia a bots i barrals.
Va néixer a Condé-sur-Vire (Normandia), el 25 de març de 1593. Va ingressar a la Companyia de Jesús l'any 1617. Ja ordenat prevere, els seus superiors el van enviar a la missió del Quebec i va començar el seu apostolat entre els hurons. La missió d'Ossossane que va fundar va tenir moltes conversions. L'any 1644 el van posar al front de la missió de Sant Ignasi, que comprenia també el llogarret de Sant Lluís. Mentre era aquí el van fer presoner els iroquesos, que li van infligir una mort molt dolorosa. Durant el martiri el prevere va perdonar els seus botxins. Era el 16 de març de 1649. Va ser canonitzat el 29 de juny de 1930.