Va néixer a Ravenna el 1007. Acabats els estudis, es va dedicar a l'ensenyança, però aviat la va deixar per anar-se'n al desert (Fonte Avel·lana). Allà, essent elegit prior, va promoure vigorosament la vida religiosa, com també en altres indrets d'Itàlia. En uns temps difícils, va ajudar els Papes en el combat contra la simonia i el concubinatge dels clergues amb obres, escrits i legacions per empènyer la reforma de l'Església. El papa Esteve IX el va fer cardenal i bisbe d'Òstia. Desenganyat pels conflictes entre l'imperi i el papat, va retornar al monestir. Va morir el 1072 i al moment va ser venerat com a sant.
Va ser bisbe de Metz i segon successor de san Climent. Deixeble de sant Pere apòstol i fundador de la diòcesi, va ser un prelat exactíssim en el compliment del càrrec pastoral. Va morir l'any 128 envoltat de miracles. El seu cos va ser traslladat a Saxònia per l'emperador Enric.
Va ser consagrat bisbe pel papa Vigili l'any 546, i va morir el 22 de febrer de l'any 556. Era molt estimat de l'emperador Justinià i de tota la seva cort per la seva pietat i per l'encert amb què dirigia els negocis de la seva Església, distingint-se molt particularment per la devoció a la santíssima verge Maria.