Després de la mort de la seva esposa va ser ordenat prevere. Va ser de gran ajuda per al govern de l'Església, al costat de san Cai, el seu germà, que va succeir el papa Eutiqui. Recorria els boscos, penetrava a les cavernes, on la persecució obligava els cristians a refugiar-se; amb freqüència passava les nits dins les roques, i, per fortificar aquests generosos atletes, allà oferia el Sacrifici diví. El seu zel li va merèixer la palma del martiri.
Regia la seu de Cartago quan, el 430, Genseric, rei dels vàndals, el va assetjar. Aquest príncep arrià el va fer embarcar amb els seus clergues amb la intenció que morissin ofegats, però van poder arribar sans i estalvis a Nàpols, on van ser rebuts com a confessors de la fe.