Santoral
Va néixer a prop de Lió l'any 1641. Va entrar a la Companyia de Jesús, i després d'uns anys consagrats a l'ensenyament, va ser nomenat, als 33 anys, superior de Paray-le Monial. Allí va trobar santa Margarida Maria d'Alacoque, a la qual estava destinat per assistir-la en la propagació de la devoció al Sagrat Cor i per dirigir-la en les angoixes espirituals que patia. Més endavant va ser enviat a Anglaterra com a capellà de la duquessa de York, que era catòlica. Va ser empresonat pels protestants i condemnat a mort, però la pena li va ser commutada per l'expulsió i va retornar a Lió, on va morir el 1682 als 41 anys.
A Roma va ser batejat juntament amb la seva dona i tota la seva família per sant Valentí, bisbe, i poc després va ser martiritzat amb tots ells. Era l'any 273 dC.
Eren dos germans ambdós barons, encara que el nom del segon pot induir a equívoc naturals de Brèscia, a la Llombardia. Un cop Faustí va ser ordenat sacerdot i Jovita de diaca, es van dedicar a predicar la fe cristiana, aconseguint nombroses conversions. Quan va sobrevenir la persecució, els van començar a amenaçar perquè donessin culte als déus de l'Imperi, i confiant en la impressió que sens dubte els causaria la riquesa i grandiositat del temple del sol, van ser portats allí perquè admiressin com n'era, de magnífic aquell déu al qual se'ls demanava que adoressin. L'estàtua del Sol presidia el lloc, tota d'or i lluint al cap molts rajos d'or fi. Per tota resposta Faustí i Jovita es van posar a pregar, i a l'acte l'estàtua es va cobrir de sutge i els auris rajos del cap es van convertir en negre carbó, i quan els servidors del temple van netejar-la per a retornar-li el seu antic esplendor se'ls va desfer a les mans fins quedar reduïda a cendra. Com a càstig per aquell inqualificable sacrilegi de transformar la riquesa en pols, els dos cristians van ser lliurats al botxí, i els van degollar al costat d'una de les portes de Brescia, la que dóna al camí de Cremona.