Santoral
Se l'anomena «damascè» perquè era de la ciutat de Damasc (a Síria). La seva fama es deu principalment al fet que ell va ser el primer que va escriure defensant la veneració de les imatges.
Era fill d'un alt empleat del califa de Damasc, i va exercir també l'important càrrec de ministre d'hisenda en aquesta capital. Però de sobte va deixar tots els seus béns, els va repartir entre els pobres i es va fer monjo del monestir de Sant Sabas, a prop de Jerusalem, i allà es va dedicar per complet a llegir i escriure.
Joan es va adonar que Déu li havia donat una facilitat per escriure per al poble, i especialment per resumir els escrits d'altres autors i presentar-los de manera que la gent senzilla els pogués entendre.
En aquell temps un emperador de Constantinoble, Lleó l'Isàuric, va disposar prohibir el culte a les imatges, posant-se ell en els assumptes de l'Església, cosa que no li pertanyia, i demostrant una gran ignorància en religió. I va ser llavors quan li va sortir al combat amb els seus escrits sant Joan Damascè. L'iconoclasta Lleó l'Isàuric deia que els catòlics adoren les imatges (s'anomena iconoclasta el que destrueix imatges). Sant Joan Damascè li va respondre que nosaltres no adorem imatges, sinó que les venerem, la qual cosa és totalment diferent. Adorar és creure que una imatge en un Déu pot fer-nos miracles. Això sí que és pecat d'idolatria. Però venerar és retre culte a una imatge perquè ella ens recorda un personatge que estimem molt. Sant Joan Damascè deia en els seus escrits: «El que és un llibre per als que saben llegir, és una imatge per als que no llegeixen. El que s'ensenya amb paraules a l'oïda, ho ensenya una imatge als ulls. Les imatges són el catecisme dels que no llegeixen.» Va morir a mitjan segle VIII.
A la ciutat de Nicomèdia hi vivia un cavaller noble i poderós anomenat Piòscor, home ferotge i molt donat al culte dels déus falsos. Tenia una sola filla anomenada Bàrbara, donzella de gran bellesa i de costums molt contraris als del seu pare, el qual, per apartar-la dels ulls dels homes que la cobejaven, i perquè va sospitar que estava en comunicació amb els cristians, la va tancar a la torre d'una granja. A Bàrbara no li va representar cap càstig aquest tancament, perquè era amiga de solitud i quietud, i va ser tant el que Déu va obrar en la seva ànima en aquell retir, que Bàrbara va determinar consagrar-li la seva puresa. Temps després, el seu pare la va voler casar, però ella es va resistir dient que ja tenia espòs, i Espòs immortal. Diòscor va entendre llavors que la seva filla Bàrbara era cristiana, i per no perdre la gràcia de l'emperador, la va fer agafar i conduir al tribunal de Marcià, que era president d'allí, el qual va fer que la despullessin i fuetegessin amb nervis de bous, i després, amb un cilici, va fer que li freguessin les ferides, amb la qual cosa el seu cos va quedar brollant rierols de sang. De nou a la presó, la intercessió de Jesucrist la va guarir i li va donar forces per als restants combats. Un altre dia, portada a una segona audiència, veient-la el president del tot guarida, va quedar parat, i amb afalacs va procurar induir-la a adorar els ídols, però ella va respondre amb molt valor, i Marcià va manar als botxins que descarnessin els seus costats amb pintes de ferro, i després la cremessin amb torxes enceses, i amb un martell li colpegessin el cap. Mentre sofria aquests turments Bàrbara resava dolçament demanant favor i prometent fidelitat a Déu. Quan el tirà va veure allò, li va fer tallar els pits i va manar que l'exhibissin pels carrers públics de la ciutat, i que l'anessin fuetejant per a més vergonya i escarni, però el Senyor la va emparar i va cobrir el seu cos amb una claredat meravellosa que va impedir ser vista pels ulls profans. La van tornar al tribunal, i el president va manar a la fi que la degollessin. A tot aquest espectacle havia estat present el pare, que va ser qui, amb permís del jutge, li va donar mort. Al cap de poc temps de tot això, en tornar el pare de la muntanya a casa seva, un llamp del cel sobtadament el va matar, i el mateix va passar al president Marcià. Per això s'invoca santa Bárbara quan hi ha tempesta.