Santoral
És el deixeble que Jesús estimava amb preferència. Segons una tradició antiga, després d'haver estat deportat a Patmos, va tornar a Efes, on va morir després d'una llarga vida. El quart evangeli, l'Apocalipsi i tres cartes del Nou Testament li són atribuïts tradicionalment.
«La casa de Natzaret és una escola en la qual es comença a conèixer la vida de Crist: és l'escola de l'evangeli. En ella, primer hi aprenem a veure, a escoltar, a meditar, a capir profundament la força, pregona i misteriosa, que hi ha en aquesta revelació del Fill de Déu, simplicíssima, humilíssima i plena de formosor. Potser hi aprenem fins i tot, sense adonar-nos-en, a imitar-lo. [ ] Ella [la casa de Natzaret] ens ensenya, de bell antuvi, el silenci. Tant de bo rebrotés en nosaltres l'amor al silenci, aquest hàbit mental admirable i sempre necessari, però més ara, quan en la vida massa agitada de la nostra època ens veiem escomesos per tants estrèpits, per tants clamors i per tantes vociferacions! [ ] Hi aprenem, a més a més, la manera de viure en família. Que Natzaret ens ensenyi què és la família, què és la seva comunió d'amor, què és la seva bellesa, nítida i greu, quines són les seves propietats, sagrades i inviolables, que ens demostri com ho és, de dolça, la institució de la família, que no hi ha res que pugui substituir; que ens il·lustri sobre la seva comesa fonamental en l'ordre de la societat. Finalment, aquí coneixem la disciplina del treball. Oh mansió de Natzaret! Oh casa del fill de l'obrer! És principalment aquí que desitgem entendre i lloar la disciplina severa, però redemptora, del treball humà; volem afirmar aquí la dignitat del treball d'una manera tal que l'experimenti tothom; volem recordar, precisament sota aquesta teulada, que el treball no és un fi per ell mateix, i que extreu la seva llibertat i el seu honor no solament d'allò que hom anomena aspecte econòmic, sinó també d'aquelles altres coses per les quals s'adreça a un fi preclar; aquí volem anunciar la salvació als obrers de tot el món, i proposar-los un gran model, llur germà diví, profeta de totes les causes justes concernents a ells: ens referim a Crist, Senyor nostre.» (De l'al·locució pronunciada a Natzaret el 5 de gener de 1964 pel papa Pau VI)
Juntament amb el seu germà Teòfan, es van criar de nens en el monestir de Sant Sabas, i després es van barallar coratjosament contra l'emperador Lleó l'Armeni en defensa de la veneració de les santes imatges, per la qual cosa van ser assotats i desterrats.
Després de la mort d'aquest emperador, es van resistir novament amb igual constància a l'emperador Teòfil, successor d'aquell en la mateixa impietat, i per això van ser assotats una altra vegada i desterrats. Teodor va morir empresonat a l'exili, a Apamea (Síria). Teòfan, restablerta la pau a l'Església, va ser consagrat bisbe de Nicea.