Va morir probablement a Siracusa (304). En la persecució de Dioclecià, per manament del procònsol Pascasi, va ser lliurada a uns homes deshonestos perquè el poble li fes burla, però no la van poder fer moure, encara que l'estiressin amb maromes i amb moltes parelles de bous. Després d'això va vèncer el turment de la resina i oli bullint, sense rebre cap lesió, fins que per últim li van travessar la gola amb una espasa. El seu culte es va difondre des de l'antiguitat a gairebé tota l'Església, i el seu nom és mencionat en el Cànon romà.