Santoral
És un dels màrtirs de la persecució iconoclasta més famosos. Va néixer a Constantinoble. Quan tenia 15 anys els seus pares el van confiar als monjos de l'antic monestir de Sant Auxenci, no lluny de Calcedònia. En morir el seu pare va vendre les seves possessions i en va repartir els beneficis entre els pobres. Quan va morir l'abat Joan, Esteve va ser escollit per a succeir-lo, malgrat que només tenia 30 anys. Uns anys més tard va renunciar al seu càrrec i es va retirar encara més, en una cella tan estreta que no podia estar ni dret ni ajagut sense xocar amb els murs. Aquí es va tancar als 42 anys. L'emperador Constantí Coprònim va continuar la guerra que el seu pare, Leo, havia declarat a les imatges, i, com calia esperar, va trobar en els monjos l'oposició més forta i va prendre contra ells les mesures més rigoroses. Com que coneixia la influència d'Esteve, va fer l'intent de convèncer el sant perquè subscribís el decret promulgat pels bisbes iconoclastes en el sínode de l'any 754, però va fracassar en l'empresa. Constantí, furiós, va buscar diversos pretextos per condemnar Esteve a mort, fins que el va sorprendre quan conferia l'hàbit a un novici, cosa que estava prohibida. El van prendre pres i el van jutjar Calixte i alguns bisbes, però ell va defensar tenaçment la veneració de les sagrades imatges. El van tancar en diverses presons i van fer diferents intents de matar-lo, sense èxit, fins que, finalment, el van arrossegar pels carrers de Constantinoble, on la multitud el va colpejar amb pedres i garrots i un home li va destrossar el cap amb una maça.
Santa Caterina Labouré va néixer el 2 de maig de 1806 en un poble de França. Eren onze germans. Va quedar òrfena de mare als 9 anys. El mateix dia de la mort de la seva mare, la criada la va sorprendre sobre una cadira abraçant una imatge de la Mare de Déu i demanant-li protecció i amor. L'ambient familiar va ajudar Caterina en la seva vida espiritual. Quan Maria, la seva germana més gran, va ingressar a les Filles de la Caritat. el pare va encarregar a Caterina les tasques de la casa. Ella, acomplertes les tasques diàries, se sumia en el silenci i en la pregària i dejunava els divendres i els dissabtes. Va ingressar en la Congregació de les Filles de la Caritat. Durant l'any 1830 va tenir diverses aparicions, entre elles les tres aparicions de la Mare de Déu, que van donar origen a l'advocació de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, concretament el 27 de novembre. Va morir el 31 de desembre de 1876, i va ser canonitzada pel papa Pius XII el 1947.