Durant el segle XVI, diverses famílies religioses van anunciar l'evangeli a les contrades del Vietnam. Molta gent del poble van rebre amb goig la bona nova de l'evangeli. Aquesta acceptació de la fe cristiana tot seguit va ser provada per la persecució. Durant els segles XVII, XVIII i XIX la pau va ser breu i a intervals, i molts cristians van obtenir el do del martiri: entre ells hi ha bisbes, preveres, religiosos, religioses, catequistes, tant homes com dones, i laics de sexe i condició diversa. El papa Joan Pau II, el dia 19 de juny de 1988, va canonitzar cent disset màrtirs: d'ells, noranta-sis són vietnamites; onze, missioners dominics espanyols, i deu, francesos. A petició de l'episcopat vietnamita, el mateix Papa va introduir en el calendari romà la memòria del prevere Andreu Dung-Lac i els seus companys. Andreu Dung-Lac havia desplegat una gran activitat sacerdotal i va sofrir persecucions, fins rebre el martiri per decapitació el 1839.
Flora era una jove nascuda de pare mahometà i mare cristiana, la qual, mort el pare, va ser educada cristianament per la seva mare, florint en virtuts. Tenia un germà fanàtic mahometà, el qual la perseguia perquè abandonés el cristianisme, i com que no ho aconseguia la va denunciar al tribunal, que la va fer empresonar després de durs turments.
Va tornar a casa seva, i després va fugir a Martos amb una altra germana seva, i allí va sentir la crida divina del martiri, i va tornar a Còrdova amb aquest designi. Un cop allí va dirigir a la basílica de Sant Iscle per encomanar-se al seu patrocini, i allí va tenir la grata sorpresa de trobar-se amb Maria, monja del monestir de Cuteclara, que, seguint l'exemple martirial del seu sant germà Walabonso, era a Còrdova per presentar-se al jutge.
Juntes van anar al tribunal i juntes van fer la professió de fe, per la qual cosa van ser tancades a la presó, on aleshores hi havia pres el bisbe, sant Eulogi i alguns clergues més, que les van enfervorir encara més, per la qual cosa el jutge, veient la seva constància invencible, va manar que les degollessin a la plaça, davant de les portes del palau.
La seva execució va esdevenir-se el dia 24 de novembre de l'any 851, i els seus cossos, al cap d'uns quants dies, van ser llançats al riu, d'on els cristians van poder salvar els seus caps i només el cos de santa Maria, que van portar al monestir de Cuteclara.