Santoral
Segons notícia de sant Gregori de Tours, Dionís es va traslladar des de Roma a les Gàl·lies, a mitjan segle III. Va ser el primer bisbe de París, on va morir màrtir amb dos membres del seu clergat.
Va néixer a Lucca (Toscana) l'any 1541; va estudiar farmàcia, però va abandonar aquesta professió i va emprendre la carrera sacerdotal. Es va dedicar a la predicació, principalment a ensenyar als nens la doctrina cristiana. Va fundar l'orde de Clergues Regulars de la Mare de Déu, en 1574, per causa del qual va haver de patir moltes tribulacions. Més endavant va instituir un agrupament de sacerdots per a propagar la fe, i amb raó és considerat fundador de la Institució que, desenvolupada per l'acció dels papes, va rebre posteriorment el nom de Congregació per a la Propagació de la Fe. Amb caritat i prudència va restablir la disciplina en diverses congregacions. Va morir de pesta, víctima de la seva caritat, a Roma l'any 1609.
Va néixer a València l'1 de gener de 1526. Als 18 anys va ingressar en els dominics. Era tan fort el seu lliurament i generositat per servir l'ideal de sant Domènech de Guzmán que aviat va destacar per les seves penitències i austeritats, pel recolliment en les llargues hores que passava davant el Santíssim Sacrament de l'Eucaristia i per la transparència de la seva vida.
Més endavant l'esperit missioner es va imposar en la seva vida, i va anar a Nova Granada, l'actual Colòmbia, on va ser-hi uns set anys predicant amb la paraula i l'exemple. Les moltes conversions que va aconseguir en aquest país i els miracles que hi va fer li van valer el sobrenom d'Apòstol de les Índies.
Durant aquests anys va destacar pel seu gran esforç per procurar la implantació sòlida de la fe, desarrelant amb eficàcia els cultes pagans.
Després d'una llarga malaltia va morir a València als 55 anys. És patró dels novicis dominics.
Dinou segles abans de la vinguda del Crist, el nostre pare en la fe en va veure el dia i se'n va alegrar. Déu el va declarar just i va esdevenir pare d'una multitud de creients.