Santoral
SANT FROILÀ
Bisbe de Lleó. Galícia va ser el bressol de sant Froilà, i en concret Lugo. Va néixer en un dels barris pobres.
Des de petit, a aquest noi li agradava la soledat. Cercava estones lliures i paratges que li donessin la tranquil·litat que demanva la seva ànima. La pregària i l'estudi de la Bíblia constituïen el bastiment de la seva vida espiritual.
En arribar als 18 anys, se'n va anar a les muntanyes de Lleó, i allí va sentir el desig de consagrar-se a Déu mitjançant la predicació de la bona nova de l'evangeli.
La gent s'admirava de la seva saviesa i sobretot de la seva santedat.
Els reis van veure la seva santedat i, sense pensar-ho gaire, el van nomenar bisbe de Lleó l'any 900.
Va fer molt de bé a tothom, però sobretot als pobres i abandonats. Va fundar hospitals i monestirs.
SANT ATILÀ
Bisbe de Zamora. Va néixer a Tarassona cap a l'any 850, de família noble. Als 15 anys ja havia entrat en un monestir. Ordenat prevere i dedicat a la pastoral activa, va destacar com a predicador. No obstant això, Atilà anhelava la vida solitària d'oració i penitència. Per això va buscar un mestre experimentat, que era una tasca àrdua en aquella època, ja que, per testimoni d'Odiló de Samos que va inspeccionar per manament d'Ordoni I la vida eremita a Galícia, se sap que hi havia de tot entre els solitaris, fins i tot eremites que feien d'espies per al millor postor. Atilà va encertar en l'elecció: un monjo predicador i al mateix temps solitari anomenat Froilà, que no era prevere, ni amic d'honors i lloances.