Santoral
Va néixer a Cividale, població del Friuli, l'any 1254. Tenia sis germanes més grans que ella. Com és lògic, el seu pare volia que el setè fill fos un nen, però en saber que era una nena diuen que va exclamar, resignat: «Doncs que sigui benvinguda.» Per això li va posar aquest nom. Des de molt petita va destacar per la seva devoció a Maria. De ben jove ja va manifestar que volia consagrar a Déu la seva virginitat i fer-se terciària de Sant Domènech.
Benvinguda es va dedicar a conrear més l'aspecte contemplatiu que l'actiu de l'esperit dominic. Moguda per un desig de fer penitència, s'imposava grans austeritats. A causa de les seves fortes penitències va patir algunes malalties, que van fer que estigués cinc anys sense sortir de la seva cambra. El pitjor sofriment que va patir durant aquest temps era no poder assistir a missa i a completes, excepte quan la portaven en braços a l'església. Va recuperar la salut gràcies a un miracle públic el dia de la festa de l'Anunciació.
Va tenir nombrosos èxtasis i visions, i va morir el 30 d'octubre de 1292, també a Cividale. S'ha perdut la memòria d'on va ser enterrada.
L'any 1765 el papa Climent xiii la va proclamar beata.
Bisbe de Càpua. Enviat pel papa Hormisdes a Constantinoble com a nunci, per posar fi, juntament amb l'emperador Justinià, a un llarg cisma, va tenir un èxit complet en les seves gestions. Va morir cap a l'any 541.