Santoral
Nascut a prop de Gasa (Palestina) i batejat a Alexandria, va ser deixeble de sant Antoni. Després va menar vida eremita al seu país d'origen i va tenir molts seguidors. És considerat el pare del monaquisme palestinenc.
Etimològicament significa «osseta». Ve de la llengua llatina. Al segle IX es va descobrir a Colònia (Alemanya), en una església del segle VI, un epígraf enrotllat que comença així: «Martiri d'Úrsula i 11.000 verges.» És un document que explica el martiri d'aquestes verges en el lloc sobre el qual es va construir una preciosa església. A la «Passió» teatral inventada per narrar la seva història, es pot veure que provenien d'Anglaterra, amb Úrsula, filla del rei, i que fugien dels saxons pagans que envaïen el país. Quan el seu vaixell va arribar a Colònia, Àtila el Terrible era allí amb els huns. Àtila, dur, fort, de mal caràcter i molt passional, va voler casar-se amb la bonica jove Úrsula. La intenció era lliurar les altres als seus soldats perquè les violessin o fessin el que volguessin amb elles. Però el fanfarró no s'esperava la resposta d'aquestes noies. Quan se'ls va apropar i els va fer la proposta, totes elles van contestar a l'uníson amb la negativa més rotunda que es pot imaginar.
Àtila, enfurismat, va manar de fer-les matar de la manera més dura possible. Durant tota l'edat mitjana va córrer de poble en poble un romanç que explicava la història d'aquestes màrtirs. Va tenir un èxit increïble. L'institut d'Àngela de Mérici, ursulines, la va prendre com a patrona de les seves obres d'apostolat.
Gràcies a un cementiri descobert a Colònia es van poder veure les restes d'aquestes noies valentes que es van estimar més la mort que no pas ofendre el Senyor. Les seves relíquies es troben en molts temples. El culte a santa Úrsula i a les seves companyes es va estendre molt aviat, i es van aixecar moltes esglésies en el seu honor. Al segle XVIII la Sorbona la va adoptar com a patrona i el mateix va passar a les universitats de Coimbra i de Viena.