Santoral
Santa Teresa de l'Infant Jesús va néixer a la ciutat francesa d'Alençon, el 2 de gener de 1873, els seus pares exemplars eren Luis Martin i Acelia Maria Guerin, tots dos venerables. Va morir el 1897, i el 1925 el Papa Pius XI la va canonitzar, i la proclamaria després patrona universal de les missions. La va anomenar «l'estrella del meu pontificat», i va definir com «un huracà de glòria» el moviment universal d'afecte i devoció que va acompanyar a aquesta jove carmelita. Proclamada "Doctora de l'Església" pel Papa Joan Pau II el 19 d'Octubre de 1997 (Dia de les missions).
Teresa era l'última de cinc germanes - havia tingut dos germans més, però tots dos havien mort - Va tenir una infància molt feliç. Sentia gran admiració pels seus pares: «No podria explicar el molt que estimava al pare, deia Teresa, tot en ell em suscitava admiració».
Quan només tenia cinc anys, la seva mare va morir, i es va truncar bruscament la seva felicitat de la infància. Des de llavors, pesaria sobre ella una contínua ombra de tristesa, tot i que la vida familiar va seguir transcorrent amb molt d'amor. És educada per les seves germanes, especialment per la segona; i pel seu gran pare, qui va saber inculcar una tendresa materna i paterna alhora.
Amb ell va aprendre a estimar la natura, a resar i a estimar i socórrer els pobres. Quan tenia nou anys, la seva germana, que era per a ella «la seva segona mare», va entrar com a carmelita al monestir de la ciutat. Novament Teresa va patir molt, però, en el seu sofriment, va adquirir la certesa que ella també estava cridada al Carmel.
Durant la seva infància sempre va destacar per la seva gran capacitat per ser «especialment» conseqüent entre les coses que creia o afirmava i les decisions que prenia a la vida, en qualsevol camp. Per exemple, si el seu pare des de dalt d'una escala li deia: «Aparta't, perquè si caic et aixafo», ella s'acostava a l'escala perquè així, «si el meu pare mor no tindré el mal de veure-ho morir, sinó que moriré amb ell »; o quan es preparava per a la confessió, es preguntava si «havia de dir al sacerdot que l'estimava amb tot el cor, ja que anava a parlar amb el Senyor, en la persona d'ell».
Quan només tenia quinze anys, estava convençuda de la seva vocació: volia anar al Carmel. Però al ser menor d'edat no l'hi permetien. Llavors va decidir pelegrinar a Roma i demanar-hi al Papa. Li va pregar que li donés permís per entrar al Carmel; el li va dir: «Entrareu, si Déu ho vol. Tenia diu Teresa una expressió tan penetrant i convincent que em va gravar al cor».
Al Carmel va viure dos misteris: la infància de Jesús i la seva passió. Per això, va sol·licitar dir-sor Teresa de l'Infant Jesús i de la Santa Faç. Es va oferir a Déu com el seu instrument. Tractava de renunciar a imaginar i pretendre que la vida cristiana consisteix en una sèrie de grans empreses, i de recórrer de bona gana i amb bon ànim «el camí del nen que es dorm sense por en els braços del seu pare».
Als 23 anys va emmalaltir de tuberculosi; va morir un any més tard en braços de les seves germanes del Carmel. En els últims temps, va mantenir correspondència amb dos pares missioners, un d'ells enviat a Canadà, i l'altre a la Xina, i els va acompanyar constantment amb les seves oracions. Per això, Pius XII va voler associar-la, el 1927, a sant Francesc Xavier com a patrona de les missions.
Cèlebre bisbe de Reims, conegut en la història principalment pel fet d'haver batejat el rei Clodoveu i un bon nombre del seu poble, va ser home, segons el testimoniatge de sant Gregori de Tours, insigne per la seva erudició i santedat i per les seves obres meravelloses, per les quals coses es considerat apòstol dels francs. Les fonts que ens informen sobre ell, principalment sant Gregori de Tours i sant Àvid de Vienne, encara que fidels en la relació dels fets fonamentals, no són absolutament segures pel que fa als detalls. No obstant això, prenent el conjunt d'aquests, podem dir que n'estem suficientment informats.