Santoral
Corneli, durant el seu pontificat de dos anys, fou malvist pels rigoristes novacians, però rebé el sosteniment moral de Cebrià, bisbe de Cartago. Aquest darrer, posteriorment, no s'entengué gaire amb Roma perquè ell era partidari de tornar a batejar els provinguts de l'heretgia. L'exili imposat per l'emperador Gal·lus a Corneli i la decapitació de Cebrià cinc anys més tard, el 258, posà fi a llurs vides. Cebrià és un escriptor considerable, en una època teològica embrionària.