Santoral

4/6/2023

Sant Francesc Caracciolo Prevere

Sant Francesc Caracciolo va néixer el 13 d'octubre de 1563, el mateix any en què es clausura el concili de Trento, i és batejat amb el nom d'Ascani. Neix en un poble italià dels Abruzos, en una família d'Itàlia molt distingida, i és el segon de cinc germans, els quals reben una acurada educació. Als vint anys va agafar la lepra i va fer el vot d'abraçar l'estat religiós si un miracle li tornava la salut.
Va curar-se i va anar a Nàpols per estudiar Teologia. El 1587 va rebre el sacerdoci. Per fer útil el seu ministeri es va inscriure l'any següent a la confraria dels “Bianchi”, els Blancs, una congregació situada a l'església de Nostra Senyora del Perpetu Socors, que s'exercitava en obres de caritat vers els malalts, els presos, els condemnats a galeres i els ajusticiats.
Amb el sacerdot genovès Joan Antoni Adorno, a qui sant Lluís Beltrán havia predit a València que havia de ser fundador d'un nou orde, i Fabricio Caracciolo, abat de Santa Maria la Major, parent del nostre sant, es van retirar durant quaranta dies tots tres a una abadia a prop de Nàpols per redactar les constitucions del futur institut que volien crear.
Van marxar Adorno i Francesc a Roma per sol·licitar l'aprovació de l'orde pel papa Sixt V, el qual la va reconèixer amb data 1 de juliol de 1588, i va rebre el nom de "clergues menors". Als tres vots habituals hi afegiren un quart de no acceptar dignitats eclesiàstiques. De retorn a Nàpols, van fer la seva professió, en l'acte de la qual Ascani va canviar-se el nom pel de Francesc, per la gran devoció que professava al sant d'Assís, a qui es proposaria d'imitar tota la seva vida.
A Nàpols se'ls van afegir deu clergues, completant així el nombre bíblic de dotze. Per atreure cap al nou institut les benediccions del cel, dejunaven per torn a pa i aigua una vegada per setmana i feien relleus cada hora davant del Santíssim a fi que l'adoració fos perpètua.
Varen obtenir nova confirmació de l'institut pel papa Gregori XVI. Adorno, després de greu malaltia, moria a Nàpols el 18 de febrer de 1591. Llavors va ser elegit Caracciolo per succeir-lo en la congregació general que es va celebrar el dia 9 de març de 1593, i va acceptar a condició que l'esmentat càrrec només durés un trienni. Comptava llavors Francesc trenta anys, edat considerada massa jove per a tasques de responsabilitat. En el capítol de 1597 va ser reelegit novament general.
El 1601 viatja a Espanya, on Felip III havia succeït Felip II, més favorable als clergues menors que el seu pare i funda una casa a Valladolid, on hi havia la cort, gràcies una abundant almoina oferta pel rei. També va fundar un col·legi a Alcalá perquè els seus religiosos poguessin seguir els cursos en aquella universitat.
Moria el 4 de juny de 1608. Tenia quaranta-quatre anys. El 1629 el seu cos va ser portat a l'església de Santa Maria la Major de Nàpols, bressol del seu orde, on es conserva. Sant Francesc Caracciolo va ser beatificat pel papa Climent XIV el 1769 i canonitzat per Pius VII el 1807, qui va manar incloure el seu ofici en el breviari romà. És representat amb una custòdia a la mà, per fer ressaltar la devoció que va tenir el seu orde al Santíssim Sagrament.