Santoral
Era filla de Cano, rei de Toledo, que lluitava contra els cristians i en tenia molts de captius. Tenia la virtut de la clemència i sentia una intensíssima compassió pels cristians afligits, i cada dia els anava a consolar. Segurament va ser instruïda en el cristianisme pels mateixos captius que socorria. Com que no s'amagava de la sol·licitud que tenia pels cristians que clamaven a les masmorres del seu pare, va haver de patir les censures dels nobles de palau. El seu pare va començar a espiarla, però la gràcia de Déu anava treballant en el cor de Casilda, i cada vegada se sentia més inclinada cap a la religió cristiana. Va agafar una malaltia que la va demacrar, res no hi havia que la pogués curar, fins que els cristians li van dir que podria recuperar la salut si es banyava en les aigües miraculoses de Sant Vicenç, a prop de Briviesca, a la Castella cristiana. Al cap de pocs dies d'arribar a Burgos va rebre el baptisme, i va continuar el camí fins als llacs de Sant Vicenç, on, pregant amb fervor i confiança, va aconseguir la salut perduda. Resolta a consagrar a Crist la virginitat del seu cos miraculosament guarit, va decidir passar la resta de la seva vida en la soldat d'aquells paratges lliurada a la pregària i la penitència, i així ho va fer. Va morir quan era molt gran, i va ser sepultada a la mateixa ermita on va viure, que aviat es va convertir en lloc de pelegrinatge d'innombrables devots. Amb el temps en aquell lloc s'hi va construir un santuari, que administra al Capítol de la Catedral de Burgos.