Santoral

5/3/2023

Sant Geràsim Abat

Va néixer a Lícia. Primer va ser monjo i després anacoreta a la seva regió, però després va anar a Palestina i es va establir pels volts de la mar Morta. Per influència del bisbe intrús Teodosi, va abraçar el monofisisme, però l'en va treure sant Eutimi el Gran. Cap a l'any 455 va fundar un monestir a la vora del riu Jordà, que va presidir amb gran santedat i prudència fins que va morir, el 5 de març de l'any 475. S'explica d'ell que cada any, per Quaresma, es reunia amb Eutimi i observava un rigorós dejuni que només interrompia per rebre l'eucaristia. És cèlebre la llegenda que diu que va curar un lleó traient-li una espina de la pota, i que l'animal es va quedar amb ell fins que, un cop mort el sant, es va ajaure sobre la seva tomba i s'hi va estar fins que va morir.

Sant Joan Josep de la Creu Prevere

Va néixer el 15 d'agost de 1654 a l'illa d'Íschia (Itàlia), dins una família noble i pietosa. De ben jovenet va decidir ingressar a l'orde dels Franciscans descalços reformat per sant Pere d'Alcàntara. Després del noviciat va ser enviat, juntament amb altres germans de l'orde, al santuari de Santa Maria Occorrevole, a Piedimonte di Alife (al peu dels Apenins), on per iniciativa seva es va construir un convent i s'hi va enviar una comunitat. A partir d'aquest moment la seva vida va transcórrer enmig de la rigidesa ascètica que el va fer famós. Va ser ordenat prevere el 18 de setembre de 1677, i des de llavors va tenir el do d'una admirable penitència i una altíssima contemplació. Es va construir una cel·la apartada al fons del bosc per dedicar-se, fora de les mirades humanes, a la penitència que el portava a la contemplació de les coses de Déu. Malgrat ser home de pau va haver de patir la divisió del seu orde. Ell va defensar la província italiana i va ser-ne nomenat provincial l'any 1703, i es va dedicar a imposar una severa observança de la regla. Es va consagrar com a pare espiritual, guia d'ànimes i reformador de cases religioses. Acudien a ell, com a expert director de consciències, infinitat de persones cercant ajuda espiritual. Va tenir molts èxtasis místics. Va morir el 5 de març de 1734, i va ser canonitzar el 26 de maig de 1839 pel papa Gregori XVI.