Santoral
Va néixer vers l'any 470 a Vannes, en una noble família. Va professar com a monjo en el monestir de Tincillac, del qual va arribar a ser abat durant vint-i-cinc anys. Es va guanyar tant l'afecte dels seus monjos i dels fidels que aquests últims van insistir perquè fos elegit bisbe d'Angers cap a l'any 530. Va prendre part en els concilis III i IV d'Orleans. Molt amant de la disciplina eclesiàstica, va lluitar contra els matrimonis incestuosos, que sovintejaven entre la classe alta. Aquesta rigidesa moral li va causar disgustos i amenaces, però ell es va mantenir ferm en les seves conviccions i va tenir el suport del poble. Va morir a Angers l'1 de març de 550.
Va néixer el 26 de novembre de 907 a Cela. Es va educar en el si d'una família noble, sota la tutela del seu oncle Alberic, bisbe de Mondoñedo, al qual va succeir en aquesta seu. Va alternar la vida de govern amb la de retir en el monestir de Caaveiro, fundat per ell. A Caaveiro mateix va determinar la fundació del monestir de Celanova, que va voler que fos un far de renovació religiosa a Galícia. L'any 955, el rei Ordoño III el va nomenar governador de les terres de Celanova i de les jurisdiccionals d'aquella àmplia comarca que anava des de Riocaldo (frontera meridional de Galícia) fins a Santa María de Ortigueira (a la costa cantàbrica), i més endavant es va fer càrrec del govern i pacificació de Galícia. Els seus mèrits i fama van fer que fos nomenat administrador de la diòcesi d'Íria, de la qual es va fer càrrec des de l'any 970 fins al 974. Després es va retirar al monestir de Celanova, on va morir l'1 de març de l'any 977. Va destacar com a monjo, bisbe, governador i pacificador de Galícia.
Durant la persecució de Dioclecià, havent menyspreat els déus que adoraven els gentils, després de diversos turments, va ser posada en una bóta i llançada a la llacuna de la ciutat de Zia.