Santoral
Sant Ciril fou un home de caràcter fort i impulsiu, però de vegades massa vehement i encara violent. Cap el 412, Sant Ciril va ser elevat a la seu d'Alexandria, a on gràcies a la seva intrepidesa i tasca, triunfà sobre l'heretgia, assolint sostenir la fe de la seva Església. Assistí com a cap i representant del Papa Celestí, al Tercer Concili General cel·lebra a Efes el 431. S'ha anomenat a Sant Ciril el Doctor de l'Encarnació i els alexandrins li donaren el títol de Mestre del Món, mentre que el Papa Celestí l'anomenava el generós defensor de la fe catòlica i home apostòlic.
Però sens dubte, hem d'agrair-li la ferma i inflexible posició que prengué respecte amb el dogma de l'Encarnació, sobre la que, moltes corrents adverses com la de l'Arquebisbe d'Antioquia, Nestori, qui negava l'encarnació de Déu fet home, es convertiren en una veritable amenaça de l'Església catòlica. Així, la ferma defensa del sant sobre aquest dogma permeté que en les nostres generacions no tinguem cap dubte sobre el que hem de creure en respecte al misteri sobre la que fundem la nostra fe com a cristians. Morí a l'any 444, sent proclamat Doctor de l'Església Universal al 1882.
A Antioquia de Síria, al segle III, rebé la corona del martiri després de demanar de morir en comptes d'un sacerdot apostata.
El gloriós triomf de Santa Apolònia, verge, a Alexandria, a qui els perseguidors en temps de l'Emperador Deci primerament arrancaren totes les dents, i després havent preparat i encès una gran foguera, l'amenaçaren que la cremarien viva si no deia com ells certes paraules impies; detenint-se una mica a reflexionar el que havia de fer, escapolint-se de les seves mans sobtadament, inflamada amb el foc de l'Esperit Sant, més gran que el que li tenien preparat, espontàniament es tirà a la foguera, quedant atònits els mateixos autors d'aquella crueltat, en veure a una dona major diligència per prendre la mort que en el perseguidor per a donar-se-la.