Santoral
Va néixer el dia 11 d'octubre de 1799 a Arenys de Mar i el mateix dia va ser batejada. Formada en un ambient familiar cristià, va participar en la vida parroquial i va destacar pel seu amor a la Mare de Déu. Era la gran de cinc germans, i des dels deu anys, en morir el seu pare, es va haver d'enfrontar amb la duresa del treball per ajudar la seva mare viuda. Va ser en aquestes circumstàncies que va constatar les poques possibilitats de la nena, la noia i la dona per accedir a l'educació, al treball, a la cultura... Va ser aquí on va sentir la crida de Déu per llançar-se a aquesta tasca. Acompanyada per la seva incondicional amiga Agnès Busquets, l'any 1829 es va traslladar a Figueres (Girona) per obrir la primera escola de nenes, dotada de programes educatius més amplis que els que hi havia per als nens en aquella època. A Figueres, doncs, va néixer un nou carisma en l'Església: una obra apostòlica encaminada a l'educació integral humanocristiana per a nenes i joves, a la promoció de la dona, amb l'objectiu de salvar les famílies i transformar la societat. Aquesta obra es distingiria per professar un quart vot d'ensenyança. Va fundar una segona escola a Arenys de Mar, i més endavant, gràcies al contacte amb els pares escolapis de Mataró, va fundar una tercera escola, aquesta a Sabadell. Gràcies a l'ajuda dels pares escolapis en molt poc temps va aconseguir l'aprovació canònica de la recent congregació, i el dia 2 de febrer de 1847, van professar ella i les tres primeres companyes, Agnès Busquets, Felícia Clavell i Francesca de Domingo, com a Filles de Maria, Religioses Escolàpies. Va fundar més escoles, i l'última va ser a Olesa de Montserrat, on va viure fins a la mort, el 26 de febrer de 1889. El papa Joan Pau ii la va beatificar a Roma el dia 18 d'abril de 1993, i la va canonitzar el dia 25 de novembre de 2001, també
Va néixer cap a l'any 250. Va ser un home de caràcter dolç i afable, ple sempre d'un entranyable amor i caritat envers els seus germans i en particular envers els pobres. Aquest patriarca d'Alexandria tenia especial predilecció pels cristians que es retiraven del món i es lliuraven al servei de Déu en la solitud. Va tenir una especial significació en la història de l'Església per haver estat el primer a descobrir i condemnar l'heretgia d'Arri i haver iniciat la campanya contra aquesta heretgia, que tant va preocupar l'Església durant aquell segle. Cal destacar també d'aquest patriarca que va convocar un sínode que va definir la consubstancialitat del Verb amb el Pare, doctrina que va triomfar en el primer concili de Nicea (325). Segons tots els indicis, va morir l'any 326, probablement el 26 de febrer, si bé d'altres fonts indiquen el 17 d'abril.