Santoral
L'any 309, quan els emperadors Galeri Maximià i Màxim continuaven la persecució començada per Dioclecià, cinc egipcis van anar a visitar els confessors de la fe condemnats a treballs forçats a les mines de Cilícia. Quan ja estaven de retorn els van detenir els guàrdies a les portes de Cesarea, a Palestina. Tots cinc van confessar a l'instant que eren cristians, i van declarar el motiu del seu viatge. L'endemà, van comparèixer davant el governador Firmilià, juntament amb sant Pàmfil. El jutge, segons el seu costum, va ordenar que els cinc egipcis fossin torturats en el poltre, abans de ser jutjats. Després d'haver sofert ja molts suplicis, el governador va preguntar al que feia de cap, el seu nom i la seva nacionalitat. El màrtir va respondre que el seu nom de baptisme era Elies, i que els seus companys es deien Jeremies, Isaïes, Samuel i Daniel. Quan Firmilià li va preguntar novament la seva nacionalitat, Elies va contestar que eren ciutadans de Jerusalem, referint-se a la Jerusalem celestial, veritable pàtria de tots els cristians. El governador va ordenar als botxins que torturessin Elies, i després el governador va manar que els cinc fossin decapitats. L'ordre es va executar immediatament.
Evil·laci, prefecte de Nicomèdia, va demanar la seva mà, però Juliana li va respondre que no volia per espòs un adorador dels falsos déus. Evil·laci va passar llavors de l'amor a l'odi, i la va fer assotar, carregar de cadenes i tancar en una presó. Mentre estava en oració en el seu calabós, l'esperit de les tenebres se li va aparèixer transformat en àngel de llum per a persuadir-la de renegar de la seva fe. Juliana va desfer l'artifici fent el senyal de la creu, i per a burlar-se del dimoni, el va carregar amb les seves cadenes. La van condemnar a ser cremada viva, però com que les flames no obraven amb suficient activitat, li van tallar el cap.
Onèsim era esclau de Filemó, personatge important de Colosa de Frígia, convertit per sant Pau. Quan fugia de la justícia, després d'haver robat el seu amo, Onèsim va entrar en contacte amb sant Pau, que es trobava llavors presoner a Roma. L'Apòstol el va convertir i batejar i el va enviar a la casa de Filemó amb una carta de recomanació. Segons sembla, Filemó va perdonar i posar en llibertat el seu esclau penedit i li va manar que es reunís de nou amb sant Pau. El Martirologi Romà afirma que l'antic esclau va ser dut presoner a Roma, on va morir lapidat, i que les seves relíquies van ser més tard traslladades a Efes.