Santoral
L'11 de febrer de l'any 1858, a Lourdes, vila francesa voltada pel riu Gave de Pau, la Mare de Déu es manifesta a una noia pobra de la vila, Bernardeta Sobirous, i li dóna un missatge d'amor i record de l'evangeli. Sobre les 12 del migdia d'aquell 11 de febrer, Bernardeta, que anava amb unes amigues a recollir uns quants branquillons vora el riu Gave, sent un fort vent que l'obliga a girar-se, i veu una senyora que la deixa extasiada. Ella explica que volia fer el senyal de la Creu, però no podia, no ho va poder fer fins que «Aquero» així era com ella anomenava l'aparició no ho va fer. Es va treure el rosari de la butxaca i es va posar a resar-lo. Quan ella resava les avemaries «Aquero» no movia els llavis; quan resava el glòria, el repetia i somreia. En acabar el rosari l'aparició es va dissoldre. Aquest fet va deixar un fort impacte en la noia de 14 anys, que hi va tornar el 14 de febrer i va rebre una segona visita d'«Aquero». Malgrat l'impediment imposat per la seva mare de no anar a la gruta, era més forta l'atracció que no pas l'obediència, i el dia 18 de febrer, el dijous després del Dimecres de Cendra, amb el permís patern, va retornar a la gruta, on «Aquero» li demana si li vol fer el favor d'anar-hi durant quinze dies, i li promet fer-la feliç, no en aquest món, sinó a l'altre. Bernardeta al llarg d'aquests quinze dies, és fidel a la cita, només falla el dia 22 de febrer, que les autoritats no la hi deixen anar. Aquell dia no hi va haver aparició, com tampoc no n'hi va haver el dia 26 de febrer, l'endemà de la descoberta de la font d'aigua del fons de la gruta. Durant aquest dies Bernardeta rep diversos encàrrecs i missatges que transmet sempre amb molta fidelitat. «Aquero» li recorda la necessitat de conversió que tenim tots els fidels en Crist, i el 25 de febrer, durant la novena aparició, «Aquero» li demana que pregui per la conversió dels pecadors i faci uns gestos que estranyen a la gent que aquell dia acompanyava Bernardeta a la gruta i esperava alguna cosa espectacular. Bernardeta fa petons a terra, menja herba, grata al fons de la gruta, intenta rentar-se el rostre i veure aigua, i no ho pot fer fins que, després d'una estona, veu que allí on ha gratat surt un filet d'aigua clara que li permet fer-ho. És la reproducció del Divendres Sant en la petita Bernardeta. Ella ho entendrà més tard, com també ho van entendre els comentaristes i teòlegs quan van copsar quin era el missatge amagat darrere aquells gestos. «Aquero», a les últimes aparicions de la quinzena, li demana que digui als preveres que hi vagin en processó i construeixin allí una capella. Ella porta aquest encàrrec al Sr. Rector de Lourdes, l'abbé Peyramale, però el bon home no se la creu; ell ja té prou feina per tirar endavant la construcció de la nova església de Lourdes, ja que la vella amenaça ruïna, i li dóna llargues cada cop que Bernardeta s'acosta a la rectoria per portar-li un missatge. Entre les moltes coses que el rector lo demana, una és que Aquero li digui quin és el seu nom. Bernardeta pregunta i no rep resposta, però un cop acabada la quinzena de les aparicions, el dia 25 de març, festa de l'Anunciació del Senyor, Bernardeta sent un fort impuls de tornar a la gruta i rep l'aparició d'«Aquero», la qual, quan li pregunta el nom, li contesta: «Jo sóc la Immaculada Concepció.» Bernardeta corre de pressa a la rectoria. Ara ja pot dir al Sr. Rector qui és la que se li presenta, i el bon home, que tot i ser dur de caràcter tenia cor d'infant, en saber que la petita i analfabeta Bernardeta no podia ni entendre ni inventar-se aquest nom, va caure de genolls a terra, demanant perdó per la seva incredulitat, i d'aleshores ençà es va convertir en el més gran defensor de la vident. Encara hi ha dues aparicions més: el 7 d'abril, dimecres de l'octava de Pasqua, en què s'esdevé un fet extraordinari anomenat el miracle del ciri. Bernardeta sempre que anava a la gruta portava un ciri encès, aquell dia la flama li travessa les mans i no les hi crema. Hi ha un testimoni d'excepció, el Dr. Douzous, que li examina la mà i certifica el fet. Aquest esdeveniment el convenç de la sinceritat de la vident. El dia 16 de juliol, festa de la Mare de Déu del Carme, tot i l'impediment posat per les autoritats d'accedir a la gruta, Bernardeta, des de l'altra part del riu Gave, veu per última vegada la Mare de Déu, i manifesta: «Em semblava que era davant la gruta, a la mateixa distància que els altres cops. Veia només la Mare de Déu, mai no l'havia vist tan bonica.»
Vitizà (v. 750-821) és la persona que més ha influït, després de sant Benet, sobre la sort del monaquisme a Europa. Fundà els monestirs d'Aniana i Inda, i, emparat per Carlemany i Lluís el Piadós, en reformà d'altres. Compilà un comentari a la Regla benedictina a base de passatges concordats d'altres regles conegudes.