És un dels sants civilitzadors d'Anglaterra, i civilització volia dir romanitat; un anglès apassionat pels llibres, per l'art i per la bellesa, la cultura, els nous procediments de la seva construcció i decoració, i a més molt romà, que va voler ensenyar als seus compatriotes el cant litúrgic de sant Gregori, la veu més pura de l'Església. Va ser un noble anglosaxó que formava part de la cort del rei Oswy, i que entre els vint i trenta anys va renunciar al món per a fer-se benedictí al sud de França, canviant el seu nom de Biscop pel de Benet. Des de Lérins, prop de Cannes, va tornar a Roma (on ja havia estat dues vegades) amb la intenció d'installar-s'hi, però el Papa va disposar que tornés a la Gran Bretanya per a consolidar l'obra evangelitzadora de sant Agustí i els seus companys. Així, a la seva terra natal, al nord-est d'Anglaterra, el que avui és el comtat de Durham, va fundar els monestirs de Wearmouth i Jarrow, que va posar sota el patronatge de sant Pere i sant Pau, i va importar del continent els millors artesans, els millors llibres, els objectes més bells, tot li semblava poc per a l'esplendor del culte i per a contribuir a la pietat i al saber dels seus monjos. Ell mateix no deixava de ser un monjo una miqueta sorprenent per la seva inquietud i els seus afanys viatgers ―va fer en total ni més ni menys que cinc viatges a Roma, en una època en què cadascun d'aquests recorreguts era una tremenda aventura―, i per contrast, va passar els tres últims anys de la seva vida al llit, immobilitzat per una cruel malaltia durant la qual es va mostrar exemplar i pacient.