Santoral

24/03/2023

Santa Caterina de Suècia Verge

Va néixer vers l'any 1331, filla de pares nobles i cristians: el príncep Ulf Gudmarsson i Birgitta Birgesdotter (santa Brígida). La seva educació va ser confiada a l'abadessa del monestir cistercenc de Riseberga. Per decisió paterna es va casar als setze anys amb el comte Egard Lydersson van Kyren. De comú acord, els dos esposos van decidir viure en virginitat, lliurats a la pregària, als dejunis i a les obres de caritat. L'any sant de 1350 va viatjar a Roma per reunir-se amb la seva mare, que des de la mort del seu marit vivia allí. Quan ja estava a punt de tornar a Suècia per reunir-se amb el seu marit, la seva mare va tenir una visió en què veia que la seva filla era la companya que l'ajudaria a fundar l'Orde del Santíssim Salvador. Amb tot això, va arribar la notícia que el marit de Caterina havia mort. A Roma vivia amb la seva mare en la més estreta pobresa voluntària, guanyant-se el pa amb el treball de les seves mans, visitant esglésies, dedicant-se a dures penitències i dejunis sense abandonar els exercicis de pietat, especialment la meditació de la Passió del Senyor i practicant la caritat: repartien almoines als necessitats i ensenyaven la doctrina cristiana als pobres estrangers. Van fer també pelegrinatges per Itàlia amb la finalitat de visitar els santuaris més famosos. També van anar a Terra Santa. En tornar, la seva mare va morir, i amb el seu germà van decidir enterrar les seves restes al seu país. Per arreu on passaven s'esdevenien els miracles. Després d'haver enterrat la seva mare, Caterina es va recloure en el monestir de Vadstena, on va viure sota la regla que havia practicat al costat de la santa Brígida durant vint-i-cinc anys. Poc temps després va ser escollida abadessa. L'any 1375 va viatjar altra vegada a Roma, amb una doble finalitat: activar el procés de canonització de santa Brígida i aconseguir del Papa l'aprovació de l'Orde del Santíssim Salvador. La canonització de la seva mare es va retardar a causa del cisma d'Occident, i no va poder arribar a veure-la canonitzada, però sí que va aconseguir l'aprovació de l'Orde del Santíssim Salvador. Va morir el 24 de març de 1381, després de nou mesos de malaltia. Com la seva mare, havia tingut el do de les revelacions i les prediccions, i va fer nombrosos miracles de curacions.