Santoral
«Neix l'infant petit, que és un gran Rei. De lluny, li són portats els mags; vénen per a adorar-lo quan encara jeu en la menjadora, però ja regna en el cel i en la terra. Quan els mags li anuncien que ha nascut un Rei, Herodes es contorba i, per a no perdre el reialme, resol matar aquell infant. [ ] Herodes, [ ] no tens pietat de les mares que es planyen, ni compassió dels pares que ploren la mort de llurs fills, ni tan sols no et commouen els xiscles i els gemecs dels infants. Assassines el seu cos perquè tens el cor mort de pànic, i et creus que, si duus a terme el que desitges, podràs viure molt de temps. [ ] Sense saber-ho, aquests pàrvuls moren ja per Crist; llurs pares els ploren la mort martirial; Crist converteix en testimonis escaients d'ell els infants que encara no parlen.» (d'un sermó de sant Quodvultdeus, bisbe)