Santoral
Va néixer a prop de Pavia (Itàlia) el 1850. Des de molt petita, en sentir llegir a casa seva la revista de missions, va adquirir un gran desig de ser missionera. Als 18 anys va obtenir el grau de professora. Va voler entrar de religiosa en una comunitat, però no la van acceptar perquè era de constitució molt feble i de poca salut. Va demanar entrar a una altra comunitat i tampoc no la van acceptar per les mateixes raons. Llavors se'n va anar a fer de mestra a una escola que dirigia un sant sacerdot, el pare Serrati, i aquell sacerdot es va adonar molt aviat que la nova mestra de la seva escola tenia unes qualitats molt especials per fer-se estimar per l'alumnat i aconseguir que les seves deixebles fossin més bones. I la va recomanar perquè anés a dirigir un orfenat anomenat de la Divina Providència, el qual estava a punt de fracassar per no tenir persones capaces de dirigir-lo. Al Sr. Bisbe li va semblar que era una excellent directora, i fins i tot li va aconsellar que fundés una comunitat de religioses perquè l'ajudessin en l'apostolat.
I Francesca va reunir set companyes de treball i amb elles va fundar, el 1877, la Comunitat de Missioneres del Sagrat Cor. En aquell temps eren molts els italians que anaven a viure a Amèrica del Nord, però allà, per falta d'assistència espiritual, corrien el perill de perdre la fe i abandonar la religió. L'arquebisbe de Nova York li va demanar personalment que enviés les seves religioses a aquell país a ensenyar religió. El 31 de març de 1889 Francesca va arribar amb sis de les seves religioses a Nova York.
La comunitat va començar a estendre's admirablement per Itàlia i Amèrica.
La mare Cabrini havia nascut per governar. Procurava viure al dia amb les bones idees modernes i no es tancava al nou per pur caprici pel passat. Però el nou que era escandalós el rebutjava valentament radicalment. Era inflexible per fer complir els reglaments i per exigir bon comportament, però alhora es feia estimar per la seva gran bondat.
Durant els últims set anys se sentia molt esgotada i amb una salut molt deficient, però no per això deixava de treballar incansablement promovent les seves obres de caritat i d''evangelització. I el 22 de desembre de 1917 va morir de sobte, més potser per esgotament de tant treballar que no pas per edat, ja que només tenia 67 anys. Les seves restes es conserven al collegi Cabrini de Nova York.
Ella va ser la primera ciutadana nord-americana declarada santa pel Sant Pare.